Destacat

Dia per lamentar

Avui, és un día trist!

Comparteixo i subscric això:

Comunicat d’El País de demà sobre la sentència del judici del Procés

Avui dilluns 14 d’octubre de 2019, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència del judici als representants polítics que van liderar l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i els líders de les principals entitats civils que hi van donar suport, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.

Davant la sentència, els membres que configurem l’associació El País de demà, manifestem, en primer lloc, el nostre suport i solidaritat als polítics i activistes independentistes condemnats i als seus familiars, que pateixen el dolor i les conseqüències d’aquesta sentència. Persones que han demostrat abastament el seu compromís amb els principis democràtics, la llibertat d’expressió i l’oposició a qualsevol tipus de violència

La nostra associació que, des de la catalanitat promou el debat obert i transversal sobre el futur polític, econòmic i social del país, també expressem que:

– La judicialització del conflicte va ser un greu error per part del poder executiu i legislatiu de l’Estat espanyol que, més enllà de les raons que argumenta la sentencia, va ser incapaç de donar una sortida a través del diàleg i la negociació política a un conflicte que té el seu inici en la sentència del Tribunal Constitucional, de 28 de juny de 2010, contra l’Estatut d’Autonomia, aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.

– La via judicial del procés ha comportat una consolidació del clima de crispació i divisió dins la societat catalana i també amb ciutadans d’altres indrets de l’Estat. Una situació que és imprescindible superar per aconseguir una resolució del conflicte basada en el diàleg, la recuperació de la confiança entre les parts, la negociació i, finalment, una solució democràtica que permeti a la ciutadania expressar la seva opinió a les urnes.

– La resposta a aquesta sentència ha de ser absolutament cívica, pacífica i respectant l’estat de dret. Cal no posar en risc la convivència entre els catalans amb diferents sensibilitats polítiques i evitar la possibilitat d’una nova intervenció de les institucions polítiques de Catalunya per part de l’Estat.

Davant aquesta situació, El País de demà es compromet a treballar per la llibertat dels condemnats des de la col·laboració amb altres entitats de la societat civil. Alhora fem una crida als partits polítics per obrir totes les vies possibles per tornar a encarrilar el conflicte dins de les institucions polítiques, prioritzant la llibertat de les persones empresonades, possibilitant el retorn dels polítics que van marxar a Bèlgica i Suïssa i reforçant les institucions d’autogovern.

Destacat

El 28 d’abril què està en joc?

Aquesta vegada, no hi ha model previ. No hi ha precedents de populisme a Espanya que puguin ajudar a tenir alguna idea aproximada del resultat de les eleccions del proper diumenge.

Alguns situen l’escalada de VOX al Congrés dels diputats fins al punt de competència directa amb C’s i PP o, fins i tot, s’especula que pugui superar-los. Això pot fer que el vot útil de l’electorat pugui situar-se en l’enfortiment de partits espanyols antagònics amb aquestes tres propostes.

De manera que, el vot podria tenir més relació amb l’equació progressista-ultradreta que no pas en la controvèrsia sentimental catalanista-espanyolista.

Sílvia Requena, candidata al Congrés per Convergents

Catalunya té, en aquests moments, un problema de provisionalitat política. Un autogovern que encara es llepa les ferides deixades per l’article 155CE, han deixat com a resultat un govern que encara se sent amenaçat per aquest precepte i una oposició que abandona el Parlament per anar a reforçar el projecte polític a l’Estat.

Aquest panorama és desolador. Crec que mai no podríem haver imaginat un escenari tan excepcional des del punt de vista de la responsabilitat dels nostres representants.

Per aquest motiu, neix CONVERGENTS. Una força política que té un any i mig de vida. Que se sent hereva de la millor Convergència Democràtica de Catalunya. Aquella força política que va servir Catalunya des de la responsabilitat i des de l’esperit integrador d’altres partits de tradició catalanista i sobiranista que nasqueren a la II República.

Convergents, ha superat totes les proves i esculls de la llei electoral per ser diumenge a les paperetes de votació a les circumscripcions de Barcelona, Girona i Tarragona.

Sílvia Requena entrevistada per Josep Cuní al programa Aquí, amb Josep Cuní de Ser Catalunya

El missatge de Convergents és clar: APORTAR, ACORDAR, GOVERNAR.

Totes les nostres propostes, cerquen l’acord possible de, com a mínim, els dos terços dels catalans:

  • Catalunya és una nació mil·lenària
  • Catalunya existia abans de la Constitució espanyola
  • Catalunya té dret al seu autogovern
  • Catalunya té dret a un concert econòmic
  • Catalunya té dret a promoure la seva llengua i la seva cultura
  • Apostem pel principi de subsidiarietat: allò que pugui fer Catalunya que no ho reiteri l’Estat
  • Volem que l’encaix de Catalunya a partir de la crisi constitucional que tenim, sigui referendat pel poble català
  • És el moment d’exigir als nostres representants que funcionen per grans consensos polítics, orientats a afrontar les grans reformes que s’han de fer: un poder judicial i una administració de justícia que es transformi radicalment. Una nova organització administrativa que repassi els nivells territorials i que n’elimini estructures inútils i transformi els cossos en inspectors i fiscalitzadors d’activitats en comptes de la intermediació burocràtica.
  • Catalunya té dret a un Estatut amb valor constitucional
  • I, assolirem acords al Parlament d’ampli consens per encarar les propostes de reforma que s’han de fer a l’Estat.

Aquest decàleg segur que és el mínim comú denominador de més del 70% de la població catalana.

Per tant, és molt necessari que a tot això se li doni viabilitat política.

Convergents, pot ser que neixi massa d’hora. En un context massa polaritzat per la confrontació política. Però el que està clar, és que no és una aposta que s’esgotarà el proper 28A. De fet, el 28 d’abril només és l’avantsala de moltes altres convocatòries electorals que s’afrontaran el 26 de maig amb les eleccions municipals i, possiblement, a la tardor, amb les eleccions al Parlament.

De manera que, ara mirem de comptar els possibles suports, com a primera passa d’un trajecte polític convuls i difícil, però que no pot quedar orfe d’una força política sobiranista moderada i de centre ampli que, sobretot, aporti imparcialitat i visió crítica als dos fronts causants del conflicte. Imparcialitat, per no haver format part del problema. I visió crítica, perquè cal tornar a la racionalitat deixant de banda l’emotivitat que ens sacseja.

És cert que, si no hi posem remei, podríem imaginar una Catalunya de vencedors i vençuts. Com també és cert que, allò que la política no resolgui, no ho resoldran les togues.

Per tant, va sent hora de començar a deixar de banda les sentències judicials, per l’exercici de la responsabilitat política en els altres poders.

El 28A, cal governar i fer-ho amb estabilitat per tal d’allunyar les sentències i prioritzar les grans reformes i pactes pendents. Si no som decisius el proper diumenge, tot allò pel que hem estat lluitant, quedarà liquat per la dissonància masclista, la tauromàquia i l’exhibició simbòlica de banderes que allunyaran encara més les oportunitats de diàleg.

Si ets una indecisa, o et sents orfe: Vota’ns. Som convergents. Som la bona gent que com tu, sap el que cal en cada moment.

Candidatura de Convergents per Barcelona a les eleccions del 28A

CESSAR “EN ABSTRACTE”

Fa ja un any que defenso la causa d’un nombre “n” de persones cessades en abstracte amb motiu de l’aplicació de les mesures acordades pel Senat invocant l’article 155 CE.

Davant d’aquest assumpte, es fa obligat llegir d’una banda el mateix article 155 CE i de l’altra, les mesures aprovades pel Senat amb motiu d’aquella aplicació.

Després d’aquest recomanable exercici, hom pot concloure que l’execució material de les mesures i de la interpretació donada ultrapassa (i molt) el contingut literal del precepte constitucional.

Per més que m’afano a trobar en quin apartat de l’art. 155 CE n’apareix la paraula “cessar”, no me’n surto.

No hi ha una sola paraula que s’hi refereixi a aquest verb en tot el contingut del precepte.

En algun cas, la deliberació i fallament per part de la Sala Tercera del Tribunal Suprem s’ha convocat per al 22 d’octubre de 2019 i, en altres, s’ha posposat la mateixa sessió per al 10 de desmebre, el Dia Internacional dels Drets Humans.

La nostra demanda invoa Drets fonamentals i, sembla que el destí hagi fet coincidit aquestes dues dates.

Era només un apunt.

 

S’eixampla el microcosmos catalanista | Política & Prosa

Quina és la prioritat del catalanisme? Divuit representants de partits polítics, entitats i associacions responen a la pregunta de política&prosa.
— Read on www.politicaprosa.com/seixampla-el-microcosmos-catalanista/

Comparteixo amb vosaltres aquesta edició de la revista “Política i Prosa” .

Un honor, poder opinar al costat de tants referents catalans decidits a cercar solucions per a Catalunya i Espanya.

#Diada2019

Sarmiza Bilcescu, precursora del acceso de la mujer a la Abogacía

“Sobre la condición jurídica de la madre”. Bajo este título no solo se esconde el esfuerzo y el trabajo que culminó en una tesis doctoral. El gran descubrimiento fue conocer a su autora, una mujer que ostentó el privilegio de haber sido la primera Doctora en Derecho de todo el mundo.
— Read on confilegal.com/20180828-sarmiza-bilcescu-la-precursora-del-acceso-de-la-mujer-a-la-abogacia/

La ministra de Justicia desautoriza a la nueva abogada general, que informó a favor de defender a Llarena

“Concurren los requisitos para autorizar la defensa del magistrado en Bélgica”, concluyó Consuelo Castro en un informe de 42 páginas, despreciado por Dolores Delgado.
— Read on www.elespanol.com/espana/tribunales/20180824/ministra-justicia-desautoriza-abogada-informo-defender-llarena/332467858_0.amp.html